Aigües d'Europa

La hidrosfera és el conjunt d'aigües que cobreixen la superfície terrestre: mars i oceans, els rius, els llacs, els casquets polars, les glaceres, les aigües subterrànies i el vapor d'aigua que hi ha a la atmosfera. 
Podem considerar que les aigües poden ser de dos tipus:Oceàniques i Continentals.


L'aigua es la substància més abundant que hi ha a la terra, ocupa les tres quartes parts de la superfície del planeta. L'aigua pot trobar-se en estat sòlid (gel), líquid (aigua)  i gasós (vapor).


L'aigua es presenta en la terra en forma d'aigua dolça i salada. No obstant, la proporció de cadascuna es molt desigual: el 97,21% de l'aigua de la Terra es salada i sols el 2,79% es dolça.





1.- L'aigua en la terra.

1.1. AIGUA SALADA: OCEANS I MARS.

La major part de l'aigua del planeta és salada (97,21%) i es troba en oceans i mars.

Un oceà es una gran massa d'aigua que separa continents.Els grans oceans de la Terra són: el Pacífic, l' Atlàntic i l'Índic. Al sur l'oceà Glacial Antàrtic, i al nord l'oceà Glacial Àrtic.

Els mars són la prolongació dels oceans en les zones més properes als continents. A Europa destaquem:

Oceà atlàntic: Mar Cantàbric, Mar del Nord, Mar Bàltic i Mar de Noruega.

A l'est: Mar Mediterrani, Mar Tirreno, Mar Adriàtic, Mar Jònic, Mar Egeo, Mar Negre i Mar Caspi.


Les marees són ascensos i descensos del nivell de l'aigua de la mar provocats, principalment per l'atraccióde la Lluna sobre les aigües oceàniques i mars.
La fase en la que el nivell de l'aigua puja es coneix com a marea alta. la fase de descens es la marea baixa.



 


1.4.LES CORRENTS MARINES.

Un corrent oceànic o corrent marí és una massa d'aigua de mar en moviment respecte a l'aigua que l'envolta; les masses d'aigua tenen diferents densitat, salinitat i temperatura. Les corrents marines són com grans rius que discorren pels oceans.
Encara que parega estrany, les aigües de les corrents i les de la resta del mar no es mesclen perquè són molt diferents en temperatura, densitat i salinitat.
Quan la temperatura d'una corrent és superior a la de les aigües contigües, es considera que es una corrent càlida, i si és inferior, freda.
Les corrents són moviments, o desplaçaments de l’agua en una direcció dins dels mars i oceans. Les corrents oceàniques traslladen aigua temperada des de l’Equador cap als pols, mentre que l’aigua freda, ho fa cap a l’equador.
1.5. L’ACCIÓ DEL MAR EN EL MODELAT DE LES COSTES.
L’acció de l’aigua, sobre tot de les ones i marees, modela les costes desgastant penya- segats i provocant el seu retrocés.
Les roques arrancades del penya-segat junt als sediments que els rius han dipositat al mar, són arrastrats per les corrents costeres i es dipositen en zones resguardades, on formen platges, albuferes, etc.

1.2. ELS MOVIMENTS DE MARS I OCEANS. 
Les aigües dels oaceans i mars sempre estan en moviment a causa de les ones, les marees i corrents marines. 
Les ones son ondulacions que es formen quan el vent agita la superfície de mars i oceans. Aleshores, l'aigua s'ondula i espenta i espenta la que té al costat, agitant tota l'aigua siccesivament.
Quan observem les ones des de la costa, tenim la impresió que avança cap a la platja, però en realitat no es desplacen: únicament pujen i baixen en un moviment de tipus circular, i es deformen i es trenquen quan rozen els fons del mar.


Quan les ones apleguen a la costa, la part baixa roza la platja i es frena.
La part superior cau, fent rencar la ona i forme núvols d'espuma.
1.3. LES MAREES.

1.2. AIGUA DOLÇA: LLACS I RIUS.

L'aigua dolça del planeta representa el  2,79% del total de l'agua de la Terra, i es reparteix entre: 

Llacs i rius (0,02%),
Aigües subterrànies (0,62%),
Icebergs i glaceres (2,14%),
Atmosfera (0,01%).

a) ELS RIUS.

Els rius són corrents d'aigua continentals continues que naixen a les muntanyes.Aquesta procedeix de fonts i manantials, de la pluja o del desgel de la neu.

Característiques dels rius.

La quantitat d'aigua que porta un riu s'anomena cabal. El cabal d'un riu depén de les característiques de la seua conca, és a dir, del conjunt de terres, l'aigua de la qual van a parar a aquest riu.

El règim fluvial d'un riu són les variacions que expremienta el seu cabal al llarg de l'any.

El curs és el recorregut del riu des del naixement fins a la desembocadura.

La força de l'aigua (erosió) fa que els rius i torrents arrastren milers de materials que van dipositant-se en el llit del riu fins la desembocadura.

El riu, durant tot el seu curs, des de que naix fins la desembocadura, realitza diversos treballs:


En el curs alt, el riu efectua un intens treball d'erosió gràcies a la força que tenen les aigües pel desnivell del relleu.

En el curs mitjà, el riu fa un treball d'erosió menor, ja que la pendent és més suau. Aleshores el riu diposita en el llit els materials més pesats i fa un treball de transport dels materials que pot arrastrar.

En el curs baix, la pendent es cada vegada més dèbil, les aigües perden velocitat i força.El riu realitza un treball de sedimentació al dipositar els materials que arrastra. Quan aquests es dipositen en la desembocadura, forma els deltes.


Animació del curs d'un riu:




Factors que influeixen en els rius.

Per comprendre per què uns rius son llargs i altres curts, i per que uns tenen un règim regular i altres irregulars cal tenir en compte dos elements: el clima i el relleu.

La influència del clima: els rius que passen per zones plujoses (clima oceànic) són molt cabalosos i tenen règim regular, els que passen per zones de pluges intermitents (clima continental i mediterrani) tenen règim irregular.

Així podem distingir tres tipus de rius:

Continentals (Dvina Occidental, Dnièper, Don...): augmenten el seu cabal en primavera per la fusió de les neus i en estiu per les pluges.

Oceànics (Garona, Loira, Támesis, Elba...): són cabalosos i regulars per l'abundància de pluges. 

Mediterranis (tots els del  Sur menys l' Ebre, el Ródano i el Po): són curts i sofreixen forts estiatges.

El relleu influeix en la longitud del riu. Els rius són curts quan naixen en muntanyes properes al mar i llargs quan naixen lluny del mar.


Rius d'Europa i Espanya.

Europa està solcada per un gran nombre de rius, que són molt importants per a la població. S’utilitzen com a vies de comu­nicació, ja que molts són navegables.  I estan regulats per embassaments, que proporcionen aigua per a l’agricultura, per a les ciutats i per produir energia elèctrica.


Els rius d'Europa es classifiquen segons l'oceà o mar on desemboquen. Tenim cinc vessants:

  • Vessant àrtic: són els rius que desemboquen a l'oceà Glacial àrtic. Són molt cabalosos i es gelen a l'hivern. Els rius més llargs són el Petxora i el Dvina Septentrional.
  • Vessant atlàntic: són els rius més cabalosos d'Europa perquè travessen zones amb pluges abundants. Destaquen el Dvina Occidental, el Vístula, l'Oder, l'Elba, el Rin, el Sena, el Loira, el Tajo, el Duero, el Guadalquivir, el Guadiana, el Tàmesis.
  • Vessant mediterrànea: són poc cabalosos i irregulars, perquè sofreixen fort estiatge a l'estiu. Destaquen l'Ebre, el Roine, el Po, i el Tíber.
  • Vessant del mar Negre: són rius molt llargs i cabalosos, com el Danubi, el Dnièster, el Dnièper, i el riu Don.
  • Vessant del mar Caspi: són rius llargs i cabalosos, en aquest es troba el riu més llarg d'Europa, el Volga, també desemboca el riu Ural. 

    Recordem que a Espanya distingim tres vessants:

    • Cantàbrica (Nalón, Navia...): són curts, cabalosos porten molta corrent, ja que la serralada cantàbrica està propera a la mar.
    • Atlàntica (Tajo, Duero...):són rius llargs, reben molts afluents i són bastant cabalosos. Desemboquen a l'oceà Atlàntic degut a la inclinació de la Meseta Castellana cap aquest oceà.
    • Mediterrània  (Xúquer,Túria, Segura...): són curts, poc cabalosos i irregulars; sofreixen estiatges a l'estiu i grans crescudes a la tardor. A excepció de l'Ebre.


    b)ELS LLACS.


    Els llacs són masses d'aigua dins d'un continent que estan voltades de terra per tots costats i que s'alimenten de la pluja, el desgel de les muntanyes i l'aigua que aporten els rius. Si tenen unes dimensions reduïdes reben el nom de llacunes.


    Els podem classificar segons on es troben:

    • Llacs de muntanya: formats per l'erosió del gel i s'anomenen llacs glacials: destaquen els llacs d'Onega i Làdoga a Rússia, el Vänern a Suècia, el Saimaa a Finlàndia i els llacs alpins situats a Suïssa i nord d'Itàlia com el llac di Como. Llac de Covadonga als pics d'Europa (S. Cantàbrica) i el llac de Sanàbria a Zamora. 


    • Llacs de planes: molts d'ells formats per l'acumulació d'aigua de pluja. Destaquen  el Ijssel en els Països Baixos i la llacuna de Gallocanta. El mar Caspi també es considera un llac d'aigua salada, el més gran del món, alimentat per les aigües dels rius Volga i Ural.
    • Llacs de Costa, situats a les zones costaneres com l'Albufera de València.Són menuts i poc profunds.

    La formació d'un llac.

    Les glaceres són un dels principals causants de la creació de llacs i llacunes. Aquestes masses de gel enormes es desplacen lentament, i quan ho fan, erosionen el terreny. D'aquesta manera excaven conques i deixen grans forats que s'omplin amb l'aigua de les pluges i del desgel.

    Hi ha llacs que tenen un origen ben diferent. Per exemple, alguns ocupen antics cràters volcànics, altres s'han format en el buit que deixa la caiguda d'un meteorit.

    També una part de l'aigua dels rius, quan travessen terrenys de relleu molt accidentat, pot arribar a quedar-se aïllada de la resta del corrent i formar un llac.

    c)LES AIGÜES SUBTERRÀNIES.


    Quan plou, una part de l'aigua es filtra per la terra fins que troba roques impermeables. Aquestes aigües s'embossen davall terra i formes les aigües subterrànies del planeta. 

    Aquests s'anomenen aqüífers, que són acumulacions d'aigua sota terra.
    Aquestes aigües són una reserva d'aigua dolça que les persones utilitzem per beure i per a regar. Per a extraure-les s'excaven pous.


    2.- L'APROFITAMENT DE L'AIGUA.


    2.1. AIGUA DOLÇA: RIUS I LLACS.

    Des de sempre l'esser humà ha utilitzat l'aigua com a font de recurs.
    Rius i llacs ens proporcionen l'agua dolça necessària per al consum humà, la industria i l'agricultura. També són un atractiu turístic, ja que afavoreixen activitats d'oci i excel-lents vies de comunicació.
    L'agricultura es el sector que més aigua consumeix. A Espanya, el 80% de l'aigua disponible té un consum agrícola. Es important millorar els canals i sèquies per a evitar fugues d'aigua, no regar a ple sol i utilitzar tècniques d'estalvi d'aigua.

     
    La majoria de vegades, l'aigua dels rius i llacs ha de ser tractada en una planta potabilitzadora abans del seu consum. L'aigua és un be escàs, per la qual cosa ha de fomentar-se l'estalvi domèstic per a no desaprofitar-se.

    Finalment l'aigua de les ciutats és tractada nòvament a les plantes depuradores abans de tornar-la als rius o mars.
    Rius i llacs atrauen al turisme perquè ofereixen paisatge de gran bellesa i la oportunitat de practicar molts esports i activitats d'oci en contacte amb la natura.

    Els rius, de vegades ha segut una barrera que ha separat païssos i pobles. Però en altres ocasions han segut i són excel-lents vies de comunicació i transport.

    En els embassaments emmagatzem l'aigua dels rius.Les presses regulen la capacitat de l'embassament. La força de l'aigua retinguda, quan ix ho fa amb força i és aprofitada per produir energia en les centrals hidroelèctriques.

    2.2. AIGUA SALADA: MARS  OCEANS.
    Les plantes desalinitzadores permeten obtenir aigua potable a partir de l'aigua salda. Les instal-lacions d'una planta desanilitzadora suposen una gran inversió i elven els costos de producció  d'ahí que aquests procediments són justificalbes en casos de gran necessitat i per a xicotets consums domèstics.
    La pesca és una activitat que ha evolucionat molt. Actualment és realitza en xicotets vaixells (pesca baixa) o en grans vaixells piscifactoria (pesca d’altura o gran altura) que pesquen lluny dels seus ports d’origen.
    Les aigües dels oceans i els mars serveixen com vies de comunicació. La navegació marítima és sobre tot important per al transport de mercaderies, ja que un vaixell té gran capacitat de càrrega. A Espanya el transport marítim està orientat principalment al transport de mercaderies.


    El mar y la costa se han convertido en muchos casos en un recurso turístico que atrae a numerosos visitantes, a la vez que crea muchos puestos de trabajo. Pero es importante evitar el turismo masivo que ocasiona importantes agresiones medioambientales. España es uno de los principales destinos turísticos del mundo.

    El ciclo del agua




    El agua está en continuo movimiento. El sol calienta el agua del mar; eso hace que el agua se evapore y se eleve en el aire. A esto se le llama evaporación.
    Al elevarse, el vapor de agua se enfría y se convierte en gotas de agua. Estas gotas caen en forma de lluvia sobre la tierra y se deslizan por las montañas, riachuelos y ríos, regresando de nuevo al mar.